Evolució per selecció natural: els pinsans d'en Darwin | Evolución | Biologia | FuseSchool

L'estudi dels pinsans va conduir al desenvolupament d'una de les teories científiques més importants de tots els temps. Al desembre de 1831 un naturalista anomenat Charles Darwin a bord del HMS Beagle, va realitzar un viatge de prospecció a Amèrica del Sud. Mentre el vaixell i la tripulació realitzaven estudis costaners, Darwin explorarava les illes que trobaven. En 1835 el Beagle va arribar a les illes Galápagos, prop de l'Equador. El que Darwin va trobar allí el va sorprendre molt. A més de tortugues gegants i iguanes marines, en Darwin va col·leccionar i va preservar una varietat d'ocells cantaires anomenats pinsans. En tornar al Regne Unit els va examinar al costat de l'ornitòleg John Gould, i va fer alguns descobriments fascinants. Van observar que tots els ocells eren similars a una mena de pinsà que es troba al continent d'Amèrica del Sud, la qual cosa suggereix que aquests pinsans del continent havien colonitzat originalment les illes. No obstant això, els pinsans de les Galápagos eren una mica diferents a l'espècie original de terra ferma, i també eren diferents els uns dels altres. Els pinsans de cada illa van mostrar diferents variacions en grandària, forma de bec i grandària d'urpa. Aquestes diferències es van atribuir a les diferents fonts d'aliments disponibles en les diverses illes de les Galápagos. Alguns ocells tenien becs llargs i prims, i urpes afilades adequades per a atrapar i menjar insectes, mentre que unes altres tenien pics grans i forts per a poder obrir fruita seca. A causa de les distàncies entre les illes, era poc probable que les diferents espècies de pinsans es reproduïssin, i Darwin va arribar a la conclusió que els pinsans havien d'haver evolucionat amb el temps a partir de l'espècie original del continent per a adaptar-se a les condicions que es trobaven en cada illa. En total, 13 dels ocells que Darwin va portar es van identificar com a espècies noves, similars entre si però amb variacions definides del seu ancestre comú. Darwin va proposar que les variacions observades tant dins com entre les espècies de pinsans van sorgir per casualitat. Les variacions que donaven a qualsevol individu un avantatge competitiu el feien més propens a sobreviure i per tant a reproduir-se i a superar als que tenien característiques menys avantatjoses. Darwin va anomenar a aquesta teoria Selecció Natural i la va publicar al llibre "L'origen de les espècies" el 1859. L'evolució per selecció natural és acceptada com la teoria més precisa per a explicar l'origen i la diversitat de la vida a la Terra. Els nostres professors i animadors treballen junts per a crear vídeos divertits i fàcils d'entendre sobre química, biologia, física, matemàtiques i TIC. VISITA'NS a www.fuseschool.org, on trobaràs els nostres vídeos acuradament organitzats en temes i ordre específic, i per a veure què més oferim. Comenta, prem el m'agrada i comparteix amb altres alumnes. Pots fer i respondre preguntes, i els mestres es posaran en contacte amb tu. Aquests vídeos poden utilitzar-se en un model d'aprenentatge semipresencial o com a ajuda de revisió. Twitter: https://twitter.com/fuseschool Accedeix a una experiència d'aprenentatge més intensa en la plataforma i aplicació Fuse School: www.fuseschool.org Aquest recurs educatiu obert és gratuït, sota llicència Creative Commons: Reconeixement-No comercial CC BY-NC (Veure escriptura de llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/). Es permet descarregar el vídeo per a finalitats educatives sense finalitats de lucre. Si vols modificar el vídeo, contacta'ns: info@fuseschool.org Fes clic aquí per a veure més vídeos: https://alugha.com/FuseSchool

LicenseCreative Commons Attribution-NonCommercial

More videos by this producer

Equation Of Parallel Lines | Graphs | Maths | FuseSchool

In this video, we are going to look at parallel lines. To find the equation of parallel lines, we still use the y=mx + c equation, and because they have the same gradient, we know straight away that the gradient ‘m’ will be the same. We then just need to find the missing y-intercept ‘c’ value. VISI