Llampecs | Electricitat | Física | FuseSchool

Fes clic per veure més vídeos: https://alugha.com/FuseSchool CRÈDITS Animació i disseny: Reshenda Wakefield Narració (versió anglesa): Lucy Billings Guió: Bethan Parry Un llampec i un tro. Però què són exactament aquests esdeveniments espectaculars? En 1752, Benjamin Franklin va descobrir que els rajos es produïen a causa de descàrregues elèctriques potents als núvols. No va ser el primer a descobrir l'electricitat ni el primer a pensar que el raig estava fet d'ella, però ho va demostrar alfer volar un estel en una tempesta elèctrica. Per sort a l'estel no el va impactar cap llamp, ¡perquè l'hagués deixat fregit! Les tempestes elèctriques són la causa de petites partícules carregades elèctricament. A mesura que les molècules d'aigua d'un núvol s'escalfen i refreden, es mouen amunt i avall. D'aquesta manera les càrregues se separen i formen dos pols dins el núvol. Una part tindrà càrrega negativa i l'altra positiva. Els objectes que són a terra tenen la càrrega oposada a la part inferior del núvol. Aquest desequilibri tracta de resoldre's ell mateix quant la corrent passa entre els pols de càrrega oposada. Les partícules amb càrrega sempre flueixen en la direcció en què hi ha menys partícules de la mateixa càrrega. Això és el que provoca un llamp. De vegades el llamp portarà una càrrega positiva, i d'altres una de negativa. Al començament, el llamp és invisible als nostres ulls. Quan el llamp invisible s'acosta prou a terra, es produeix una forta descàrrega d'energia. De fet, és tan forta, que resulta en un arc elèctric. Aquest és el llamp que veiem. L'arc elèctric del llamp escalfa l'aire circumdant a temperatures extremes. De fet, l'aire que l'envolta pot escalfar-se fins a cinc vegades més que el Sol. Aquesta calor fa que l'aire circumdant s'expandeixi i vibri ràpidament; és l'estrèpit dels trons que sentim. Els llampecs són de diferents colors. El color depèn de la humitat atmosfèrica, la temperatura i el nivell de contaminació de l'aire. Els llampecs també transporten quantitats massives d'energia cinc vegades més calenta que el Sol, així que té sentit. Cada llampec porta uns 10 mil milions de watts. Prou energia per a 32 milions de persones cada any! Deu mil milions de watts per llamp, i com cada segon 50 llamps xoquen amb la superfície terrestre, la seva potència és extraordinària i perillosa. Cada any moren més de 2.000 persones per un llamp. Extreure l'electricitat dels llamps sembla una bona idea, no? En realitat: • Predir on caurà el llamp per tenir-hi el nostre equip és gairebé impossible. • S'hauria de desenvolupar la tecnologia que pugui conduir i emmagatzemar aquesta quantitat d'energia instantània. • S'ha predit que aquest equip costaria més de 90 bilions de dòlars. són tots els diners del món! • No sabem si el llamp tindrà una càrrega positiva o negativa, així doncs, el nostre equip hauria de cobrir les dues possibilitats. Malgrat tot, els científics intenten aprofitar l'electricitat del llamp. Tu també pots intentar-ho! VISITA'NS a www.fuseschool.org, on tots els nostres vídeos estan acuradament organitzats en temes i en un ordre específic. També hi trobaràs tot el que oferim. Comenta, fes clic a m'agrada i comparteix amb altres alumnes. Pots fer i respondre preguntes, i els mestres es posaran en contacte amb tu. Aquests vídeos es poden usar en aprenentatge semipresencial o com ajuda per revisar temari. Aquest recurs educatiu obert és gratuït, sota una llicència Creative Commons: Reconeixement-No Comercial CC BY-NC (Veure llicència Redacció: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/). Pots descarregar el vídeo per a ús educatiu sense ànim de lucre. Si vols modificar el vídeo, contacta amb nosaltres: info@fuseschool.org

LicenseCreative Commons Attribution-NonCommercial

More videos by this producer

Equation Of Parallel Lines | Graphs | Maths | FuseSchool

In this video, we are going to look at parallel lines. To find the equation of parallel lines, we still use the y=mx + c equation, and because they have the same gradient, we know straight away that the gradient ‘m’ will be the same. We then just need to find the missing y-intercept ‘c’ value. VISI